Converteixo idees digitals en sistemes que avancen i creixen.

Abans del màrqueting, les ciències

Vaig néixer a Elx amb una curiositat fora del normal per entendre com funcionen les coses. Vaig estudiar Ciències Ambientals (no per dedicar-m'hi, sinó perquè volia entendre les relacions entre els éssers vius i el seu entorn). Vaig acabar fent pràctiques al laboratori de Química de l' IRTA (Catalunya), fent recerca de veritat.

Aquesta mentalitat analítica, d'observar abans d'actuar i mesurar abans de concloure, és la que aplico avui a cada projecte digital. Encara que ara les dades siguin d'un altre tipus.

Tot va començar amb un blog. I després amb un intercanvi.

Amb 16 anys vaig crear Rincón del Músculo perquè m'apassionava l'esport. Sense pla, sense pressupost. Va funcionar, i d'un en vaig passar a uns quants (Rincón de la Tecnología, Diario del Cineasta), amb equips de fins a 40 persones i marques com Samsung o Xiaomi.

El 2013 va néixer Esfera Textual per unificar la gestió de tres d'aquests mitjans: Rincón del Músculo, Rincón de la Tecnología i Actualidad & Moda. La idea era compartir tasques entre els projectes i estalviar temps. Avís d'spoiler: no trigaria gaire a evolucionar.

Un any després, el juny del 2014, vaig conèixer Anthias. Sempre que recordo aquell estiu em ve un somriure d'orella a orella. Amb aquell centre de busseig de Santa Pola vaig fer un intercanvi que recordo amb molt d'afecte (un curs de busseig i busseig il·limitat durant tot l'estiu, a canvi de desenvolupar-los la pàgina web), i van ser ells qui em van presentar el meu primer client de debò. Encara recordo entrar supernerviós, amb 18 anys, en aquella cafeteria de la Platja de Sant Joan per tancar un pressupost de 2.500 €. Va ser el dia que Esfera Textual es va convertir en el que és.

Uns anys després vaig començar a rebre clients d'Europa, i poc després de tot el món. Mel ecològica a Suïssa, conservació marina amb New Heaven Reef Conservation a Tailàndia, i és clar Innoceana. Esfera Textual ja era internacional.

Koh Tao va canviar alguna cosa en mi

El 2017 me'n vaig anar a viure a Koh Tao, una petita illa al golf de Tailàndia. No la zona turística, sinó l'altra part (la que no surt a les guies). Vivia immers en la cultura local, vaig aprendre a cuinar Pad Thai i chicken fried rice, i vaig treballar amb organitzacions de conservació marina com Conservation Diver i Innoceana.

Aquella experiència em va canviar la perspectiva per complet. Abans pensava que l'èxit era créixer ràpid. Després vaig entendre que l'important és construir bé, amb criteri i amb les persones adequades. Tailàndia m'ho va ensenyar sense adonar-se'n.

Un salt enorme en el pitjor moment possible

Quan va arribar la COVID em van oferir unir-me a la Escuela de Nuevos Negocios de Miquel Baixas. Vaig començar fent teletreball, i al cap de poc em van oferir pujar a Andorra. Canviar de país, de registre i de manera de treballar: no ho tenia del tot clar. Però va funcionar.

Després va venir Andornet, on vaig acabar d'aterrar a Andorra. Aquí és on vaig fer la meva família actual.

Quatre anys aprenent a moure'm en l'entorn corporatiu

Quan va sorgir l'oportunitat d'entrar a MoraBanc (un dels bancs més importants d'Andorra), vaig fer un altre salt sense xarxa. Mai no havia treballat en banca. Vaig aprendre ràpid, com sempre.

Però el que hi vaig aprendre va més enllà del màrqueting digital o la gestió de producte. Vaig aprendre a moure'm en entorns corporatius complexos: quan cal mantenir-se ferm i quan no, com reportar a l'alta direcció de manera clara i sense soroll, com moure's per processos plens de capes sense perdre el focus. Quatre anys en què qualsevol problema que sorgia (tècnic, organitzatiu o humà) s'havia de resoldre, i punt.

Aquesta capacitat d'operar en entorns d'alta complexitat sense perdre la perspectiva estratègica és probablement una de les coses més valuoses que m'enduc.

L'esport, la muntanya, l'aventura i la càmera

Durant més de 10 anys vaig practicar MMA. Vaig competir en rem a nivell nacional. I des d'aleshores no he parat: senderisme, snowboard freeride a les muntanyes d'Andorra, rutes en moto i, més recentment, vela, que m'ha ensenyat que hi ha situacions en què no pots controlar el vent, només aprendre a navegar-hi. Una lliçó que també aplico fora de l'aigua.

També m'apassiona la fotografia, especialment de paisatges i nocturna. Acostumo a combinar excursions a llocs remots amb la càmera. I tinc una connexió real amb la natura que ve de lluny (d'aquells anys de laboratori, de Tailàndia i de les muntanyes d'Andorra).